dissabte, 26 de desembre del 2015

EL PSICÒPATA INTEGRAT



























El Psicòpata integrat.

Les persones amb característiques de psicòpata integrat, tot i ser conscients dels seus actes per ser coneixedors que la societat ha establerts uns codis de conducta, i que per tant sovint poden fer mal a una altra persona..., sempre faran allò que volen i desitgen. Per a ells aquests valors i moral no serveixen, els seus codis són uns altres... no els importen els efectes col·laterals, són incapaços de refrenar els seus desitjos o necessitats, reconèixer errors, arrepentir-se i disculpar-se. Amb sort, coneixedors com són, dels codis morals, encara que no se’ls hagin fets seus, s’imposaràn unes línies vermelles de prudència que intentaran no sobrepassar, justament perquè part de la seva força és el camuflatge i no volen ser desenmascarats. I si alguna vegada algú els agafa en una acció susceptible de retret, es limitaran a somriure i no donaran raó dels seus actes, o simplement contestaran que els hi és igual, o “és el que hi ha”.
Però no amb tothom actuen així, si més no, aparentment.
Les persones psicòpates primaries integrades, estàn plenament mimetitzades en el seu entorn social. Per a la majoria de gent passen desapercebudes. Només actuen com a depredadors i utilitzen les seves peculiaritats, amb els seus complementaris o víctimes emocionals.
Justament, les seves habilitats de seducció i el seu encant, li serveixen tant per manipular a les victimes a través del coneixement de les seves necessitats i debilitats, -i per tant de crear-los-hi dependència-, com per reforçar la seva imatge de persona normal i atractiva per a la resta de gent en el seu entorn social. Aquest fet, li permet ampliar encara més el seu poder, ja que donen una imatge doble i totalment distinta segons quins siguin els observadors. Algú els ha definit com a reptilians per la seva capacitat mimètica. És molt difícil desenmascarar aquest trastorn de personalitat. Sovint són capaços d’enganyar als mateixos psiquiatres. La seva capacitat de manipulació és enorme i desconcerten tot pensament lògic, ja que la seva lògica no és la diguem-ne “normal”.
Tot i ser un dels trastorns de personalitat més estudiats per la psiquiatria, no s’ha trobat cap tractament eficaç. Ara per ara, el consell que els professionals del sector donen en cas que algú es vegi afectat emocionalment per alguna persona amb aquests trets de personalitat és allunyar-se’n del tot.

dimarts, 1 de desembre del 2015

Evangeli de Joan, 11, 45-52

"Val més que un sol home mori pel poble, i no pas que es perdi tot el poble"




Un dels textos més clarificadors dels evangelis cristians (que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions):
Joan, 11
45 Molts dels jueus que havien vingut a casa de Maria i veieren el que va fer Jesús, van creure en ell. 46 Però alguns d'ells anaren a explicar als fariseus el que Jesús havia fet.
47 Llavors els grans sacerdots i els fariseus van reunir el Sanedrí i es preguntaven:
--Què podem fer? Aquest home fa molts senyals prodigiosos. 48 Si el deixem continuar, tothom creurà en ell, vindran els romans i destruiran el nostre lloc sant i el nostre poble.
49 Però un d'ells, Caifàs, que aquell any era el gran sacerdot, els digué:
--Vosaltres no enteneu res. 50 ¿No us adoneu que val més que un sol home mori pel poble, i no pas que es perdi tot el poble?
51 Això, Caifàs no ho va dir pel seu compte. Era gran sacerdot, aquell any, i per això va poder profetitzar que Jesús havia de morir pel poble. 52 I no tan sols pel poble, sinó també per reunir els fills de Déu dispersos. 53 Així, doncs, aquell dia van decidir que el matarien.
(/ A l'evangelista, se li escapen en el text, els fets concrets... i més enllà, dóna la seva interpretació (és collita pròpia del que redacta) allò que diu en els versicles 51 i 52, i que es contradiu clarament amb el contingut i el per què de la decisió del sanedrí dels versicles 45-50)
JVT 2015_12_01