divendres, 31 de desembre del 2010

Cap d'any

Doncs, mira. que no s'acaba ni l'any ni res. que tot plegat m'embafa. que les campanades a TV3 solen acabar en un pitafi. que la puerta del sol me la bufa. que el raïm s'ha de menjar amb tranquilitat. que no m'agraden els canalons de marisc fabricat ves a saber on. que el barret i les serpentines són per les verbenes. que això que diuen, que demà serà dos mil onze és un convencionalisme. Tot plegat...
Que prefereixo un pa amb tomàquet, una safata de pernil que hi cantin els àngels, varietat de formatges,...  i un cava molt molt fred.
- Si no ho dic rebento -
De bon rotllo, si ja sé que a gairebé tothom li agrada el Cap d'any.
Cap problema: bon " el que sigui ".
En qualsevol cas que sigueu feliços, això si. ahhhh ... i no només una nit... "sempre"


( http://www.facebook.com/?ref=home#!/notes/josep-vila/cap-dany/490271396846 )

dijous, 30 de desembre del 2010

Diguem-ne

Diguem-ne vacances. Una sensació. Aixecar-se de matinada, fer-se un cafè, sortir a la terrassa, -la ciutat dorm-, tornar al llit. Un deixar-se anar. Un esperar que t'arribi aquell instant on flueixes i et desdibuixes. Aquell paisatge que guardes per als instants de meravelles. Algú que et vé al cap i t'encongeix el cor. Uns petons que desitges. Aquell llibre. Un quatre-sis-quatre, ple de màgia i de cadència. Diguem-ne haiku. Un somni de franc. Un caminar per carrer d'en Cueta. La nit i les lluernes del Nadal que t'envolta. Un record d'allò que potser no hauries d'haver fet. La font de la bauma. El somni dels frares. La imatge que es travessa. Un instant que s'atura. Núvols de cotó. Una emoció continguda, sense reserves. Ara plou.

diumenge, 26 de desembre del 2010

Desequilibri

Algú va dir: - A la balança, un dels plats és ple i l’altre és ben buit… Hi ha qui ho té tot en escreix, i d’altres qui no tenen res – i s’allunyà en silenci.







dissabte, 25 de desembre del 2010

Nadal

Gairebé de puntetes, sense fer soroll, us desitjo la felicitat del retrobament, la vostra pau i la dels altres, l'emoció desconeguda, el cor encongit d'una llàgrima i l'abraçada sense límits de l'amor i la generositat. Diguem-li Nadal.



( http://www.facebook.com/notes.php?id=1337045856&notes_tab=app_2347471856#!/note.php?note_id=486245196846 )

diumenge, 5 de desembre del 2010

El senyor Pere

El senyor Pere Noparamai, no parava mai de fer coses. Sempre atrafegat. Sempre enfeinat. Se sentia un home important, deia. És que si no fos per mi… Un dia, menjant a Cal Llevat, s’empassà un pinyol d’oliva. A l’enterrament, el mossèn començà: - Ens trobem tots aquí per acomiadar a l’amic Pere Noseperquè… - I continuà fins que se’ls va fer fosc. Tots plegats es van pixar de riure, sense cap mirament, fins a quedar ben molls.




Micro-reflexió IV

Sempre m’ha colpit molt el fenòmen de la revenja i del linxament. Aquesta extranya necessitat de buscar una víctima propiciatòria quan les coses van malament o algú trenca els esquemes establerts. Clar que avui dia no es penja la gent dels arbres o se'ls clava en una creu. Hi han maneres molt més sibil.lines d’immolar aquells qui fan de mirall de la mala consciència col.lectiva. Al cap i a la fi, no és cosa nova això d’oferir sacrificis als déus, promogut sempre, això si, pels poders establerts. Sempre és més fàcil donar-li la culpa a algú, que no pas canviar la consciència del col.lectiu sencer o directament els seus dirigents.


( http://www.facebook.com/note.php?saved&&note_id=475646346846#!/notes/josep-vila/micro-reflexio-iv/475646346846 )

dissabte, 4 de desembre del 2010

Controladors



Si en sabés d'escriure, diria moltes coses, i no parlaria pas dels controladors, no. Ja se n'ha parlat prou d’ells, molta gent i més preparada que aquest humil servidor, ja els ha posat on haurien d'estar tots ells, fins i tot abans d'escoltar la seva visió dels fets . No, jo parlaria... d'aquells qui els manen. Perque clar, una cosa així no surt pas sola, de la nit al dia, com els rovellons. Se m’acut pensar llavors, com carai poden passar aquestes coses sense que l'amo del bosc rovelloner, no n'estigui al cas ... Deuen ser coses de fades o malastruç d'un carrabiner bronquític. ¿ Que potser no és un sector estratègic, aquest del "vions" ?, ¿Que potser no n’havien previst les consequències de treure un decret, just en coincidència amb un pont de cinc dies ? Ai làs !!!  ¿No hauria d'haver previst el pastor que les ovelles es volien enfilar pel cap damunt de la tanca perque feia mesos que se’ls notava que estaven provant de saltar-la ?, o... ¿ ha estat el mateix pastor que els ha provat de burxar amb ves a saber quin decret, sense haver previst el que farien les ovelles just el dia de la festa major ?... - Déu ens doni la bona pau -  i que més enllà dels Pirineus, avui ningú no hagi vist les notícies, no fos cas, que donèssim una imatge poc convenient pels terratrèmols monetaris que corren avui dia. Per tot plegat, no en vull parlar pas d’aquest tema no - Déu me'n guard -, i que Sant Pere em perdoni, que jo de "vions" no en sé ni mitja unça.




( http://www.facebook.com/note.php?saved&&note_id=475276876846 )




Micro-reflexió III


Sovint, l'acció del "fer" porta implícita, la negació del "ser", la invisibilitat de la consciència. Cal no omplir tot el temps amb accions, gestions, preocupacions...
Saber aturar-se, és la millor de les teràpies. Que faig ?, perquè ho faig ?, cal fer-ho ?... No fos cas que ens deixem pel camí allò més preuat. Al cap i a la fi, no cal córrer per a donar un pas.


( http://www.facebook.com/notes.php?id=1337045856&notes_tab=app_2347471856#!/notes/josep-vila/micro-reflexio-iii/475169381846 )